San Francisco

Bona nit desde San Francisco,

El dijous a primera hora de la tarda arribavem a SF. Deixem les maletes a l’habitació de l’hotel i ens dirigim a tornar el Borrego. Han estat més de 3300 milles, més de 5000 quilòmetres durant 21 dies. Al entregar el cotxe ens envaeix una extranya sensació, com si et prenessin algo que fos teu. Sense temps per despedir-nos del que ha estat el nostre cotxe durant tres setmanes, conec gent que se n’han comprat algun i l’han tingut menys temps, tornem a l’hotel. El pitjor hotel on hem estat en les cinc setmanes, el hall fot una olor a ranci que alucines com aguanten els recepcionistes allí, l’esmorçar el més just de tots, el llit el pitjor, ni internet ni nevera ni micrones a l’habitació, no hi ha màquina de gel i per la nit s’escolten tots els sorolls que es puguin escoltar. Sortim de l’hotel i comencem a explorar la ciutat, passem per China Town, més neta que la de NY però menys “autèntica”, Nob Hill, Russian Hill, on hi ha el carrer Lombard, una de les atraccions de la ciutat amb els seus revolts super tancats, per arribar al Fisherman’s Wharf, una de les parts més animades de la ciutat, plena de restaurants, bars i botigues. Es on hi ha els Piers, molls del 31 al 47. Al 39 hi ha lleons marins que pel que veiem, es mouen una mica més que els elefants marins, però també els hi agrada bastant jeure. De tornada a l’hotel passem pel barri de North Beach, ple de locals italians rotllo Little Italy al llarg de l’avinguda Columbus, eix d’aquest barri. Pel carrer hi trobem bastanta gent demanant, homeless. Veus la gent tirada, vivint al carrer, remanant les escombraries per menjar, recollint les burilles del terra, i, penses que realment ets un privilegiat i que ha de ser molt dur veure’t amb la situació en que es troba aquesta gent.

El divendres al matí tenim un tour, contractat per internet, que ens porta a l’altra banda de la badia a través del Golden Gate. Anem a Muir Woods, un bosc on hi ha unes sequoies mil·lenàries, a Sausalito, una població amb port esportiu, on hi veiem un munt de galèries d’art, ( sempre que en veiem una pensem en l ‘Amo), per tornar a la ciutat per agafar un ferry que ens portarà a Alcatraz. El ferry encara estarà un a hora en surtir i aprofitem per anar a dinar un el plat típic de la ciutat: el clam chowder, una espècie de clotxa que fan aquí, omplint un pà amb una crema que porta cloïsses, cranc i patata. Ho trobem força bó, bé de fet no deixem ni les molles, i cap a Alcatraz, la illa que es va fer famosa per acollir una presó de màxima seguretat entre 1934 i 1963. La visita t’ofereix unes bones vistes de la badia i de la ciutat, però en destaquem que pots realitzar la visita amb una audioguia que et proporcionen allà mateix, tenen versions en vàries llengües. Et posses els auriculars i et mous per dins el recinte de l’antiga presó seguint les instruccions que et donen, alhora que et parlen de la història i el dia a dia de com era la vida aquí dins. També t’expliquen com si fos un relat radiofònic, un motí que hi va haver on moriren presos i funcionaris, i la fuga que l’any 1962 van dur a terme tres presos, que a dia d’avui encara no en saben res del que va ser d’ells i l’estat encara els considera fugitius de la justicia. D’aquest fet en surt la gran pel·lícula La Fuga de Alcatraz, protagonitzada per Clint Eastwood. Tornem a l’hotel passant pel Financial District, on l’edifici més representatiu és el Transamerica Pyramid. Al vespre anem a fer una volta per Union Square, una plaça prop de l’hotel on hi ha força ambient.



Avui al matí anem al Civic Center, una zona on hi ha el City Hall, l’Opera, la biblioteca i més edificis de caire civil. Abans, però, aprofitem per fer el típic esmorçar america, i aprofitant l’ocasió aixeco la tassa mirant al cambrer per demanar més café. Ja em penso que soc el mateix Vincent Vega en persona a l’última escena de Pulp Fiction. Més tard agafem el Cable Car, el típic tranvía de SF, per anar a Fisherman’s Wharf. Tot i que hi ha metro, és l’únic mitjà de transport públic que hem fet servir, doncs pel que hem vist, la ciutat no és molt gran i desde l’hotel estem a poca estona dels llocs que hem visitat, la ubicació és el més bó de l’hotel, i potser l’únic.Un cop a Fisherman’s lloguem un tàndem i cap al Golden Gate. El passem i comprovem l’aire que hi fot, perquè us en feu una idea penseu que mentre naltros i pedalem per sobre, hi ha gent fent kitesurf per sota, sort que amb la bici entres en calor que si no t’hi peles de fred, i a meitat de juliol!!! A San Francisco anem tot el dia amb les suaderes que vam comprar a Las Vegas, que si no n’haguèssim hagut de comprar alguna aquí, i per la nit dormim tapats amb llençol, manta i cobrellit, quan arribem a Barcelona, almenys a mi segur que se m’obren els porus i m’estic dos hores seguides suant, fliparem. Tornem el tàndem, i amb ell quasi que ja no ens enrecordem de tots els mitjans de locomoció que hem utilitzat durant el viatge, ( avió, bus, cotxe, metro, bici, helicòpter, ferry, tàndem i a peu). Després d’unes quantes compres més anem a sopar, i si l’hotel ha estat el pitjor, el lloc on hem sopat també. Quin palo ens han fotut i quina pizza més dolenta m’han portat, no me l' he acabat. He demanat la típica fiambrera que sempre donen a la gent que pren el menjar que no se l’acaven, i al poc de surtir del restaurant li he donat amb un homeless, pensant que igual a aquest home li sap a glòria, almenys d’alguna cosa haurà servit.


Bé i demà a veure que passa amb el partit de futbol, o guanyem i alegria inmensa, o perdem i li menjo el tarro tot el dia a la Daniela: “que si aquest hagués fet això, que si l’àrbitre no-se-que,…” , i es que si guanyèssim no podria ser un punt final millor al viatge.



Us saludem per última vegada des d’aquest blog, la matinada de dilluns comencem a volar, ( San Francisco-Nova York-Zurich-Barcelona, quin pal!!!), per tornar cap a casa. Bé de fet aquí als USA ja ens hi començavem a sentir com si fòssim a casa nostra, quina diferència amb la sensació que teniem a l’arribar al JFK, quan deviem semblar dos pardalets perduts, sense saber a on havíem de dirigir les postres primeres passes en aquest gran país. Esperem que hagueu passat una bona estona seguint-nos des del blog, i la pròxima vegada ens veiem ja cara a cara… que ja en tenim ganes nosaltres també!!



Petons i abraçades!!!