YOSEMITE

Demà al matí marxem cap a San Francisco, última etapa del nostre viatge abans de tornar cap a casa.

Ahir al matí vam sortir de San Simeon agafant la hwy1, coneguda com la Big Sur, una carretera que va seguint la costa fins a Monterey, a unes dos hores de San Francisco. Un trajecte d’unes cent milles en els quals durant molta estona la carretera va pel damunt mateix dels penyasegats sobre la costa del Pacífic, per un traçat ple de tombs i canvis de rasant, sobre una carretera bastant estreta. Al poc de sortir, parem a la platja de Point Piedras Blancas, on hi ha la colònia d’elefants marins més important de California, uns animals que, a part dels més joves, que jugaven entre ells, tota l’estona els vam veure jaient. Pel que vam llegir, en uns panells informatius que hi ha a la platja, resulta que estan en període com d’hivernació i cambien la pell. A part d’això que sapigueu que fotien una “olor” força desagradable. Més amunt parem a veure un salt d’aigua, que hi ha en una cala a Julia Pfeiffer Point. Més amunt parem a Carmel-by-the –beach, un poble que ens recorda als que sortien sempre a “ se ha escrito un crimen”, ara hi fot un aire que junt amb la temperatura, uns 16 graus, fan que sortim del cotxe, trepitgem la sorra de la platja i fem mitja volta cap el cotxe de nou: visita expres, ni cinc minuts, i això que a la platja hi ha gent entaulats en plan picnic. Val a dir que desde que vam sortir de Los Angeles, només hem vist el sol un tram de carretera que anava per l’interior, tot el tram de costa amb un cel molt gris i sense pasar mai dels 20 graus. Nosaltres que ens pensavem banyar al pacífic al final ens conformem amb un mínim i congelat bany de peus. Si fins ara hem seguit direcció nord, ara girem cap a l’est, direcció Mariposa, on farem nit per l’endemà anar a Yosemite. Al poc d’agafar la carretera cap a l’interior tornem a gaudir de la companyia del sol durant tot el trajecte fins a Mariposa.


Avui al matí en una hora ens plantem a Yosemite Valley N.P. Al poc d’entrar al parc, a mà dreta ens trobem amb una cascada, la Bridalveil Fall. Quan sortim del cotxe per fer el curt camí per anar a veure aquest salt d’aigua, cinc minuts, ens trobem amb el principal enemic que ens acompanyarà tota la jornada pel parc: els mosquits. Resulta que no portem cap repel·lent, només l’After Bite per quan ja t’han picat; sembla que hi anèssim predisposats i els insectes no han tingut pietat. Anem cap al centre de visitants i passem pel costat del Capitan, un enorme gegant de granit que presideix la part inicial del parc, una de les parets més mítiques a nivell mundial pels escaladors. Dividim la visita en dues parts, primer visitem la part del Yosemite Valley, la part més coneguda i visitada del parc. Veiem les cascades del Upper i del Lower Yosemite, uns salts d’aigua que excepte entre agost i octubre, quan acaba el desglaç i comença la temporada de pluges, baixen la resta de l’any. Més tard fem uns encàrrecs que teniem pendents, i anem cap al Mirror Lake, un llac que es troba als peus del Half Dome, l’altre gegant de granit que domina aquesta part de la vall. En aquest llac hi ha molta gent que hi és passant el dia com si fossin a la platja, de fet fa més “temps de platja” aquí que a la costa. Cap a les dues de la tarda anem cap a Tuolumne Meadows, la part menys visitada del parc, situada a més de dos mil metres sobre el nivell del mar, on la temperatura passem dels 90F de la vall a 62F i que està a una hora i mitja en cotxe. Parem en uns quants miradors on ens trobem unes vistes del Half Dome al fons i també parem al llac Tenaya. Arribem a Tuolumne i anem a fer el petit trail del Soda Springs. Apreciem la bellesa de l’entorn, el bosc, el riu, els cims on encara hi ha neu, i fins i tot la fauna, veiem cèrvols i castors. Per aquest trail ens trobem un noi carregat amb una motxilla enorme, per mi que havia pres fins i tot les rajoles de la cuina de casa, i al passar pel costat seu ens diu: “ good afternoon”, (bona tarda), amb una veu d’esgotat total, comentem el tema i pensem, “aquest tio amb aquesta motxillota i aquesta cara de cansament gairebé extrem, i encara té collons de saludar”, la conclusió que treiem és que ha de ser bon paio. Acabem el trail i la visita a Tuolumne, totalment recomenada, pillem el Borrego i cap a l’hotel. Quan no portem ni mig quilòmetre veiem dos persones fent autostop, passem pel costat i era el noi que ens havia saludat. Com que ja havíem deduit que almenys un era bona persona, parem i els carreguem. Eren pare i fill, yanquis, que havien fet una travessa de tres dies pel parc i ara tornaven al campground on tenien el cotxe, a uns quaranta minuts en cotxe. Amb el meu anglès d’indi, vam parlar una mica, i resulta que el pare té antecedents espanyols, sa mare té el cognom Zamora i ell es diu Juan Manuel. Si, si, com el Chusma! Els deixem a lloc, els homes molt agraïts, i al tornar a la carretera principal, trobem uns quants cotxes parats. Guaitem a veure que passa i resulta que hi havia una os petit emparrat en un arbre. Ja va ser el posar la cirereta al pastís. Sortim de Yosemite amb la sensació d’haver estat en un lloc on la naturalesa se’ns a mostrat en el seu màxim esplendor. Realment és el parc que ens ha agradat més, creiem que segurament mereix dedicar-hi més d’un dia, i contemplar l’experiència de passar-hi la nit dins, ja sigui en un village o en un campground.



Bé cap a San Francisco falta gent!!! Salutacions a tots, especialment al Fran per la cobertura informativa que ens ha fet del partit de futbol, d’aquí al Carrusel de la SER.

Fins aviat!!!!