Ahir vam arribar a Los Angeles, la ciutat de les estrelles de Hollywood, dels Lakers, dels famosos vigilants de la platja, i sobretot, la ciutat dels Red Hot Chili Peppers, una de les icones durant la meva adolescència.
L’últim dia a San Diego l’aprofitem per anar al Cabrillo Nacional Monument, que es troba en una punta que tanca la badia de San Diego, al costat d’una base de l’exèrcit americà. Però hi ha una boira que no ens permet disfrutar de cap tipus de vista. D’aquí cap a Misison Beach, una de les moltes platges de la ciutat. Aquí, fent un tomb pel passeig, hi veiem gent que fent de tot: surf, bodyboard, volley-platja, corrent, bici, patinant, algú banyant-se, … inclús hi ha un petit parc d’atraccions al costat de la platja, on hi hi una muntanya russa sobre una estructura de fusta, que ens fan reviure les sensacions viscudes al New York-New York a Las Vegas. Tot seguit anem cap a Balboa Park, el principal parc de la ciutat, i quan fa uns deu minuts que estem esperant un bus gratuït que et porta pel parc, junt amb uns quants turistes més, ens mirem i amb poques paraules ens entenem : toc de retirada !!, pactem fugir cap a Little Italy, on no podem evitar d’entrar a dinar en un Italia. Suposo que l’experiència al Grand Canyon amb el tema bus encara és molt recent, fet que pot ser el desencadenant d’aquesta acció-reacció. Per la tarda, veient que el sol domina la situació, tornem a anar a Cabrillo a veure si podem disfrutar del lloc, i encara que la visibilitat no és del 100%, gaudim d’unes bones vistes, una bona manera de dir adeu a una ciutat que creiem que ofereix una gran qualitat de vida als seus habitants, uns espais públics, platges, jardins, parcs,… molt ben cuidats, un clima privilegiat, i, per si fos poc, tens Tijuana a quatre passes.
Ahir arribem a LA, després de dos hores de viatge. Arribem a l’hotel i el recepcionista ens diu que per moure’t per la ciutat, el trànsit és molt caòtic, que el millor seria que deixem el cotxe al paking de l’hotel, i acaba per oferir-nos un seguit de tours i excursions per la ciutat. O sigui ens els intenta colocar per la teoria “ o ho feu així o res de res”. Li diem que gràcies que ja ens ho pensarem. Un cop a la habitació, veiem a la guía que l’entrada als estudis Universal, on volem anar demà, val uns 50$, i ell ens venia el tour per 99$. O sigui, que ens esperi assegut. Per la tarda comencem a explorar la ciutat direcció Rodeo Drive, el GPS ens diu que en quinze minuts serem allí, quan en realitat hi arribem al cap d’una hora, i el fantasma del consell del recepcionista es fa present en l’ambient. Fem un tomb per Rodeo, botigues super exclusives, Ferraris, Bugattis, gent que surt amb bosses de les botigues i penses: aquest segur que marxa bastant bé !! jeje. Arranquem el Borrego i fem una volta per Beverly Hills, que és allí al costat mateix, on continuem apreciant les cases dels que suposem que compren a Rodeo Drive. En una equivalencia seria: Rodeo Drive- Beverly Hills i Caprabo- Pintor Potau. Anem cap a el Walk of Fame, el passeig de la fama. Atrevessem el West Hollywood, un barri on els colors que hi predominen són els de la bandera amb l’arc de Sant Martí. Al passeig de la fama, mentre camines i vas llegint el nom de les celebritats dins les estrelles, hi trobem una fauna urbana molt peculiar: un ambient amb molts frikis, penya rotllo Callejeros, turistes fent fotos a les seves estrelles favorites, quatre hare-christnas, un “asiàtic” predicant no se quin rotllo de que jesús estava amb ell, un garito on els de l’esglèsia de la cienciología oferien test d’inteligència gratis, (que segur que el fas i et diuen que Einstein al costat teu era un aprenent),… També veiem el Teatre Kodak, on cada any fan la cerimònia d’entrega dels Oscars. Per últim abans d’anar a l’hotel passem pel Staples Center, la casa dels Lakers, fem unes fotos, no ens hi podem acostar gaire perque al costat hi fan un concert i el carrer està tancat al trànsit. Per cert, Staples és una cadena de botigues que hem vist per tot arreu on hem estat, em sembla que com una espècie de ferreteries, que deu pagar una pasta per posar el nom al pavelló. Bé ja heu vist que no hem tingut cap problema més de circulació viària, per tant amb cotxe a tot arreu.
Bé demà viurem el quatre de juliol, l’Independence Day, aquí, a veure que fan aquesta gent, encara que ja fa dies que tant a san Diego, com aquí a LA, ja es veuen banderes de les barres i estrelles per tot arreu, es nota que són molt patriotes, que nèstan molt orgullosos i que els agrada demostrar-ho.
Fins aviat amics,… bé i si no ens veiem que provin les festes !!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario