San Diego i Tijuana

Hola, us saludem desde San Diego, on hi som des d’ahir. El que més ens va sorprendre a l’arribar, va ser el clima que hi trobem, unes temperaturas al voltant dels 20 C i el cel tapat tot el dia, que fan que durant la nostra primera passejada per la ciutat, després de veure el futbol, arribem a passar una mica de “rasquilla”, arribem d’un lloc on vorejavem els 40C, i clar, anem amb calça curta i sandàlies. Imagineu-vos pel carrer trobem molta gent amb màniga llarga, i quasi tothom amb pantalons llargs; per lo tant que cantem una mica, només ens falten els mitjons blancs i ja seriem com aquells guiris que es passejen pel carrer Major a finals de febrer- principis de març tant tranquils. Anem a la zona de Gaslamp Quarter, al dowtown, on està tot ple de restaurants, la majoria dels quals són d’aquells que quan els veus penses : clavada !. Aquí als USA, després de veure tot el que portem vist, hem arribat a la conclusió, que la gent segur que no cuinen gens a casa: entre els restaurants que hi ha i tot el menjar cuinat i precuinat que vénen als supers, segur que no gasten gaire Vitroclen. Ens trobem amb una ciutat molt tranquila, plena d’arbres i zones ajardinades, gent amb bici o corrent, i molta penya del rotllo pijo passejant uns gossos que sembla que els hagin tret de l’esteticien o de la pelu,… segur que li dons un crostó de pa sec a un gos d’aquests i et diu que te’l fotis tu! Amb contrast amb tot això també trobem molta gent tirada pel carrer, (homeless). Al vespre anem a sopar a la mateixa zona, ja vestits com Déu mana, i constatem un dels problemas d’aquesta ciutat, l’aparcament. Fins a les sis de la tarda es paga a tot arreu, això fa que durant el dia es pot trobar lloc, però després feina rai. Fem uns quants tombs i res de res, i quan ja estavem a punt de buscar un parking de pago, apareix un negre amb rastes i gorra, que ens fa senyals dien on hi ha un lloc per aparcar. Faig marxa enrere, i 25 maniobres més tard aparquem, amb l’ajuda inestimable d’en Mickel, un altre dels personatges per l’anecdotari del viatge, quin puntasso les indicacions que ens feia, encara riem ara. Vam valorar el seu esforç amb 3$ i el colega va marxar més content que unes pasques.



Avui al matí hem anat a Tijuana, Mèxic. Aquest és el pas fronterer més transitat de tot el món, avui doncs hem colaborat a que mantingui aquest honor. Deixem el cotxe al costat ianqui, i en deu minuts ja erem a Tijuana. En aquesta direcció ni cues, ni documentació, ni escàners,… només dos polis mexicans, que estaven allí com de “plantón”, el que diriem per complir el tràmit. Un cop a Tijuana, ja veiem per on anirà el tema: gent que se t’acosta per tot arreu per vendre’t de tot. Això si, aquí no són tant pesats com a Punta Cana, aquí els hi dius que no vols comprar i ja no t’atabalen més, inclús al final parlavem amb ells d’altres coses, sobretot de futbol. Basem la nostra visita a Tijuana en moure’ns per l’avenida de la Revolución, on hi ha tot de comerços i llocs per menjar i beure, rotllo turístic, i els seus voltants, on ja ens hem trobat amb un rotllo més autèntic, aquí hi trobem varis garitos de “posar i treure”, i així completem la dita. Quan et mous per aquestes parts més “reals”, és quan realment vius més l’escència del lloc on et trobes. Tot el que està montat de cara al turista és com una bombolla, que t’aïlla normalment del que no volen que vegis, però que al cap i a la existeix. També ens trobem amb unes patrulles de la policia, que tenen la fama de ser molt corruptes, que van amb les metralladores penjades com fent guardia davant un banc. Cal dir que en tot moment ens movem amb tota comoditat, sense tindre la mínima sensació d’inseguretat.
Decidim marxar després de menjar tacos, beure coronitas i fer les compres de rigor, entre les quals una ampolla de tequila, ( que algú de vosaltres tindrà l’ocasió de provar). Pel que hem vist, segur que Tijuana de nit, és un bon lloc per fotres una bona juerga, que és el que fan molts estadounidencs; sobretot per la gran diferència del preu de les begudes alcohòliques. El contrast entre Tijuana i San Diego, és com el de dos móns diferents separats per no res: a un costat el món de l’opulència, l’elegancia i l’elitisme, i a l’altre el soroll, la vida al carrer i la lluita per poder omplir el plat cada dia Arribem al pas fronterer, i el que en sentit contrari havien estat deu minuts, es converteixen en tres quarts d’hora de cua, policies a dreta i esquerra, gossos ensinistrats, control de passaports i escàners per equipatges. La cua de cotxes també es força important. Un cop als USA, anem cap a Coronado, una ciutat d’uns 26000 habitants, ( també una mica pijolandia), conectada a San Diego per un pont impresionant, des d’on hi ha unes vites força atractives de la ciutat. D’aquí cap a Old Town, lloc on es van establir els primers missioners que van arribar a San Diego, i on ara el que més hi abunda, per variar una mica, són els restaurants. La zona ens agrada i potser demà hi soparem, avui amb els tacos de Tijuana ja farem.




Fins aviat!!