Augmentem la familia!

Hola nois, com va tot? Aquí ja estem fent les maletes per marxar demà cap a Las Vegas.

El divendres al matí sortim de l’hotel amb la intenció de pujar d’una vegada per totes a l’Empire State. La nostra primera intenció era pujar-hi per veure des d’allí dalt la posta de sol, però el mal temps i el canvi de plans per aquestes últimes jornades a NY, fan que ho hi pugem o ara o mai. Pujant amb l’ascensor, una sensació extranya, però a l’hora coneguda fa que ens mirem i coincidim: que? També tens les orelles tapades. Sortim al mirador i estem més d’una hora a contemplar Manhattan des d’aquesta privilegiada prespectiva. Fem fotos des de tots els punts possibles, però sobretot no parem de comentar les coses que veiem i més ens sorprenen: els taxis dominant el trànsit, uns “pedazo” àtics per flipar; la quadrícula perfecta que dibuixen els carrers i avingudes, … Baixem i anem a fer-nos unes fotos al Madison Square Garden. La veritat és que si hi hagúes un top ten dels recintes esportius més importants del planeta, el Madison segur que hi seria, però vist des de fora no és res de l’altre món. Tot seguit enfilem cap a Central Park. Pensem que el millor serà llogar dos bicicletas per veure-ho quasi tot amb dues hores. Quan estem entrant al parc se’ns acosta un home, ( un latino, com diuen per aquí) i ens diu: “quereis bicicletas?” diu que ens o fa 10$ més barat, i li dic que porti les bicis, i apareix un negre que porta dos ferrots que si fos a Montblanc no passaríen del mas de Carlons; li dic que una no la vull, el seient no para de moure’s; i els tios monten una logística tal, que en dos minuts em porten un altre ferro. Al final ens les quedem, anirem sobre asfalt i no crec que les poguem desmanegar més del que ja ho estan. En poc més d’hora i mitja, fem el tomb al parc parant a fer fotos en diferents punts. Dinem en un lloc on et fan les amanides al teu gust, i deprés anem anem a Tiffanys, joieria famosa per la pel·lícula “Breakfast in Tiffanys”. Són gairebé les tres i anem cap a l’hotel. D’aquí una estona ens passarà a buscar el Yeison, el cosí de la Daniela, que ens vol convidar a sopar.

Ens trobem a l’hotel amb el Yeison i les seves dues nenes, la Valery i la Hillary. Anem a buscar la seva dona, i tornem a comprovar que el trànsit a NY és molt complicat, estem fent una hora de cua per anar a Queens, que és el barri on ells viuen. Es un barri on hi ha molts col·lectius d’immigrants, xinesos, indis, europeus, llatins,… Ens porten a sopar en un local de menjar colombià, amb música en directe, decoració molt peculiar i un nom si més no que xoca a l’arribar-hi: EL BASURERO. Això si, hi mengem molt bé. Tot sopant el Yeison ens comenta que l’endemà ens vol convidar a una barbacoa que faran amb uns amics seus també colombians. Li diem que perfecte, però li dic que em deixi anar a comprar unes birres, no anar-hi amb les mans buides.

Avui al matí ens hem despertat amb la misió de viure en primera persona l’acte de vida social, més popular i amb més tradició als USA: la barbacoa… i això que el Georgi Dan no hi seria, si no ja seria la repera!! Anem a un parc del barri de Queens, on ja hi ha els seus amics amb tota la història muntada. A l’arribar, descarreguem les 24 Heinekens, que havíem comprat el dia abans, i em diu el Tico, el xef de l’acte, que ho amaguem, que als USA, és delicte tant el consumir, com el mostrar alcohol en llocs públics. A mi el primer que em ve al cap són les típiques calçotades amb la penya, amb el personal amb els ulls vermellets ja abans de començar a dinar. Tot plegat que comencem a menjar i parlar, fins a les vuit del vespre. Aquí van menjant per tongades, ara treuen una cosa ara l’altra, però en intervals llargs de temps… inclús han començat a menjar pastís quan encara hi havia carn al foc. Jo amb aquell accent tant pa amb tomàquet, que em caracteritza, els hi he dit : “io me lo guardo para despues que no quiero mesclar el dulse i el salado”. Tot plegat que ens hem fotut un fart, ( osti Mur com haguessis xalat!), i hem estat parlant de moltes coses amb aquesta gent i l’experiència ha valgut molt la pena. Bueno com ja us podeu imaginar hem acabat fotent-nos totes les birres. Després el Yeison ens ha acompanyat fins el pont de Brooklyn, ja que el voliem creuar quan es fes fosc, però tot i ser de nit ho hem fet igualment. Bé hi per no perdre la tradició ens hem tornat a perdre tornant a l’hotel; quan ets de poble ets de poble, i si ets de La Riba, no hace falta decir nada más.

Bé demà marxem d’aquesta gran ciutat amb un molt bon regust de boca, i amb la satisfacció d’haver conegut una part de la nostra familia, que tot i poc el temps que haurem estat amb ells, ja hi estarem eternament agraïts: estar tant lluny de casa teva, i que algú t’obri la porta de casa seva i dels seus de bat a bat, és una sensació única; sincerament, ni Empire Estates, ni Momas, ni collons,… el que hem viscut amb aquesta gent avui crec que ens enriquirà més com a persones de cara al futur.