Welcome to fabulous Las Vegas!

Hola amics, ja som a Las Vegas. Hi arribem després de cinc hores d’avió, on vam patir la companyia de dos nens, que no paraven de xisclar, moures i fotre patades als seients, i sa mare que només els hi deia de tant en tant, “sit down”. Ara quant baixem de l’avió la mirem hi pensem, que si aquí en un metre quadrat no pot dominar la situació, imagineu-vos a casa seva.

Abans de continuar farem un petit balanç del que ens ha suposat l’estada a NY. Hem conegut una societat on la convivència intercultural, és viu com la cosa més natural del món: sudamericans, afroamericans, asiàtics, jueus, indús, islamistes,… i els blancs, que també van inmigrar d’Europa cap aquí, i van acabar sent els fundadors dels USA. Ens ha sorprés gratament el fet de que constantment et trobes gent escombrant les voreres: són uns deu millons de vegades més nets que naltros . El tema gastrònomic, si bé és cert tot el que és diu de les costums de per aquí, també és veritat que cadascú menja allà on vol, i per aquí et trobes amb restaurants de tota mena. També destacar la prohibició total de fumar en llocs públics, i encara al nostre país els talossos dels polítics : ”que si fa menys de 100 m2 si, que si…” , quina colla!! I els locals no estan buits, no ens pensem que ara haurem de tancar tots els bars del nostre país; qui vol fumar al carrer. De l’altra manera fumava el qui volia i el que no volia, també. La gent en general són molt amables i demostren molta educació, en contra del que es pot pensar en un primer moment. Intenten explicar-ho tot per que ho entenguis; i això es repetir les coses tres o quatre vegades en algunes ocasions, i sempre estan amb donant les gràcies per tot, i ja sigui al metro, al carrer, o allà on vulguis, sempre tenen el “I’m sorry” a punt per si et poden haver molestat per alguna cosa. El que hem trobat que és un desastre a NY és al tràfic: horrorós. Les vegades que hem anat amb cotxe sempre amb retencions constants.


Arribem a l’hotel, el Trump Tower, i flipem amb l’habitació, fins i tot té una tele al mirall del bany. Des de la finestra veiem la part de la ciutat on viu la gent local, construccions unifamiliars, d’una sola planta i pocs edificis, o blocs de pisos; clar que venint de NY, segur que la nostra objectivitat deu no deu ser fiable 100%. Això contrasta amb la part de la Strip, on hi ha tots els famosos hotels i casinos. ÉS UNA EXAGERACIÓ!!! Tot el que sempre hagueu escoltat a dir i més. A veure els americans són els reis del mambo, i el que van montar aquí és una demostració d’això. I és que estem al mig del desert! Sortim de l’hotel per començar a explorar la Strip, i veiem gent pel carrer bebent cervesa, cocktails en gots inmensos,… i fa tres dies ens havíem d’amagar per fer una birra en una barbacoa!! Al primer casino que entrem alucinem de la quantitat de màquines escurabutxaques que hi ha, sense exagerar, omplim tot el camp de futbol de Montblanc i encara en podíem posar alguna al pavelló. Aquí als casinos està permés fumar,… no interesa que algú deixi de gastar per anar a fumar al carrer. Visitem el Treasure Island, el Venetian i el Caesars Palace. Aquests dos últims impresionants. Seguim carrer amunt i presenciem l’espectacle de les fonts del Bellagio, aigua, llum i música, tot sincronitzat per entretindre a la gent mentre passeja pel la Strip.
Passejar per Las Vegas de nit, a mi em va recordar l’ambient típic de ple estiu a Salou, amb els guiris torrats bebent pel carrer i fent soroll, guiris amb cotxets de crio intentant passar per allí on no hi ha espai,…bé els guiris aquí som nosaltres. Ens decidim a provar sort a la ruleta… i res de res, haurem de provar-ho un altre dia amb el número 23.
Avui volem anar a un outlet que hi ha per aquí i també intentarem comprar entrades per anar a veure algún espectacle del Circ du Soleil.

Records, petons i abraçades.