Carretera i manta!

Bé nois ja som a Hurricane, aprop del Zion Nacional Park, que demà visitarem.

Ahir a la nit vam pujar a la torre de l’Stratosphere i vam gaudir d’unes espectaculars vistes de la ciutat de Las Vegas, va ser una bona manera de posar el punt i final a la nostra estada a la capital mundial del joc. Marxem de Las Vegas amb bones sensacions: ens hem divertit, hem “dropejat”, hem anat de compres, hem jugat, … en definitiva en aquesta ciutat vius una experiència que segur no es viu enlloc més del planeta. Això si, econòmicament no és el destí de viatge més apropiat que puguis trobar. A part dels comptats espectacles gratuïts que ofereixen alguns hotels, tot el demés funciona amb la vella fòrmula del “ pagant Sant Pere canta”. També hem flipat amb el personal que roda per aquí: àvies enganxades a les màquines cigarret en mà, “ machupichus” repartint tarjetes de dones de la vida alegre a tort i a dret, la penya amb uns recipients inmensos en forma de probeta, torre Eiffel, bota d’aigua o pilota de rugby, passejant pel carrer a totes hores i anant xuclant el contingut, que aigua jo us dic que no era, i frikis de totes mides i colors. També s’ha de reconèixer que Las Vegas pot ser la “tomba”, d’un ludòpata, un alcohòlic o un que li agradin les companyies més “fresques”.

Abans d’arribar a l’aeroport, li diem al taxista, que ens porti al famós cartell que dóna la benvinguda a la gent que arriba a la ciutat, per fer-nos unes fotos. Curiosament naltros hi anem abans de marxar, a mi sempre m’ha agradat fer les coses de manera diferent a la majoria de gent. A l’hora d’anar a pillar el cotxe, la dona de la companyia hem comenta que per 14$ més diaris tenim un cotxe amb millors prestacions; resulta que el que teniem acordat un Pontiac “noseque”, té un maleter petit i anem carregats com a rucs. Tot plegat hem agafat un Kia Borrego, i no és cap broma, un tot-terreny, ( sempre m’ha fet gràcia un 4x4). L’ elecció ha estat cosa de la Daniela, era aquest o un altre una mica més petit que ja no m’enrecordo de quina marca era, ja ho veureu a la foto pels més entesos. Programem el GPS, sortim direcció Hurricane, i a la primera gasolinera que trobem parem i hi comprem una nevera, que a partir d’avui serà una nova companya de viatge. També pillem gel, coca-coles i unes Coronitas, aquí Coronas, que a partir d’avui seràn la nostra recompensa a l’acabar cada jornada. Sortim de Las Vegas i durant una bona estona només veiem desert a banda i banda. Entrem per poca estona a l’estat d’Arizona, per acabar entrant a Utah. Aquí el paisatge ens evoca ja a les películes del far-west. El senyal horari a Utah, és diferent al de Nevada, per tant hem d’abançar el rellotge una hora. Arribem a Hurricane, anomenat així pel vent que hi acostuma a fer, avui no és cap exepció. Trobem el motel després de tombar una mica. Pugem a l’habitació amb la intenció de posar tot el que necesitarem aquests dies, en una sola maleta; així no caldrà arrossegar-ho tot amunt i avall tot el dia, i… sorpresa!!! Ens hem deixat la bossa de la roba bruta a l’hotel de Las Vegas! Fem inventari de la desgràcia, i tot plegat alguna samarreta, uns pirates i roba interior. Ja ho va dir “algú”: “un dia tindrem un disgust…” Conclusió: que s’espavilin i ho portin a Carites de Las Vegas, si es que n’hi ha , que ho dubtem. Ens fotem un bany a la piscina, i ara anirem al poble aquest a veure si ens donen alguna cosa de sopar.

La jornada d’avui en l’argot ciclista es podria definir com una jornada de descans, on hem fet un enllaç, que ens ha portat a les portes del Zion N.P.. A partir de demà entrarem en la dinàmica de despertar-nos aviat, visita al parc nacional i cap a dormir aprop del pròxim parc.



Fins la pròxima… i feu bondat!!