Bryce Canyon

Avui hem dedicat al matí a visitar Bryce Canyon: AL·LUCINANT!!! Veien coses com aquestes t’adones que per molt que faci l’èsser humà mai podrà igualar el que pot fer la naturalesa. Bryce és va formar fa 10 milions d’anys per tot un seguit de raons que un geòleg segur que us ho explicarà millor que jo. Arribem al parc i anem al centre de visitants, ens deixem recomenar i decidim fer dos trails, un de mitjana dificultat i un de fácil. Pel que vam veure a Zion ens va semblar que són bastant conservadors a l’hora de catalogar les rutes; les que diuen que són fàcils ho són molt i així en amunt, i vist el que hem vist avui ja us dic que hem encertat. Aquí pots entrar amb cotxe i també tens la possibilitat d’agafar un shuttle. A diferència de Zion, on tots els circuits i activitats parteixen del fons d’una vall, aquí arribes des d’un bosc on et plantes al cim d’un barranc inmens, on hi ha diversos miradors des d’on surten vàries rutes. Sortim des del Sunrise Point, per fer el Queens Garden Trail, i en seguida estem envoltats de les típiques formacions que caracteritzen Bryce : els hoodos, que són unes estructures que parteixen de la mateixa base, per acabar adoptant diverses terminacions diferents en la seva part superior. També trobem infinitat de pinacles de totes mides, roques foradades, inclús per algunes d’aquestes i passen els camins, i els grootos, que són tot un seguit d’arcades formades al llarg del temps per ser la via per on acaben sortint l’aigua i la neu filtrades per la part superior del barranc. Quan comencem a tobar-li el gust a la caminata, veiem que si agafem el camí de tornada que ens han dit al centre de visitants se’ns farà curt. Seguim i entrem en el Peekaboo Loop, una senda espectacular, on vas sortejant bastant desnivell, i cada vegada et trobes més inmers dins la magestuositat de l’entorn; a primer cop d’ull, des del mirador, tens una sensació de domini, ho domines tot als teus peus, als teus ulls, però una vegada dins d’aquest laberint, no ets més que una formiga, als peus d’uns gegants de pedra, que també d’aquí veus les seves debilitats doncs tens la sensació que amb una puntada de peu faries despendre més d’una roca. Després d’unes tres hores de marxa, arribem al Bryce Point, on ens trobem amb l’enemic ( adjuntem foto). D’aquí caminem 2.5 km més fins Inspiration Point i aquí agafem un shuttle que ens porti fin son tenim el cotxe. Reposem forces i sortim diem adeu a Bryce a les 14 :30 aproximadament.


Per anar a Torrey, on dormirem avui, aprop de Capitol Reef, el GPS ens indica una ruta que no és la que teniem pensat seguir, ens guia per una ruta ràpida i còmoda, però nosaltres volem passar per la Hwy 12, que és una scenic drive. Les scenic drive són carreteres que reben aquesta catalogació per la naturalesa, la història, les àrees recreatives, la ramaderia, i un seguit de motius que fan que conduir per aquestes vies s’ha convertit en un atractiu més a l’hora d’anar descobrint aquest país. Aquesta carretera no va estar completament asfaltada fins l’any 1984, i durant les seves 120 milles la població més gran que atravessa es Escalante, de 750 habitants. També passem per un poble que és diu Boulder!!, i pel mig del Dixie Nacional Forest. En un dels miradors on parem coincidim amb tres moteros, per aquí n’hi ha molts i quasi tots compleixen amb els tòpics: barbota, panxota, vestits amb cuiro,… aquests tres a part de tot això feien una crema contralada de fanàs. Arribem a Torrey, i, després de fer la protocolària visita a la piscina de l’hotel,ens dirigim famelics a sopar al Café del Diablo, que ve recomenat per la guía del Lonely Planet. Realment és recomenable, hem menjat molt bé. Una bona manera d’acabar una intensa jornada.

I demà cap a Moab, passant per Capitol reef.


Fins aviat..