Mesa Verde i Monumental Valley

Hola gent, com va tot? Naltros som a Page, al llac Powell, on demà esperem fer la visita a Antelope Canyon.

El dimecres al matí vam deixar Moab, per anar cap a Cortez, ja a l’estat de Colorado, on aprofitem per passar per Mesa Verde N.P. El trajecte per carretera continua oferint-nos el mateix, quilòmetres i més quilòmetres d’un paisatge més aviat desèrtic, i trobant-nos amb pocs nuclis habitats. Arribant a Monticello, la primera població que trobem desde que sortim de Moab, agafem una carretera a mà dreta, i aviat entrem a l’estat de Colorado. Aquí el paisatge va canviant poc a poc, el color verd predomina, veiem molta ramaderia, inclús passem pel costat d’un llac. Al cap de dues hores passades de viatge arribem a l’entrada de Mesa Verde. Aquest és un parc que es va crear per preservar les restes arqueològiques de la civilització dels indis Pueblo, que van viure aquí desde l’any 550 fins el 1300. A l’entrada del parc el ranger ens diu, “ 15 milles fins el centre de visitants”. El que no ens va dir és que la carretera està en obres, l’asfaltat està fet caldo i és tota l’estona en pujada; total que pujar a Rojals és un xollo comparat amb això. Al centre de visitants ens diuen que per poder anar a les cases dels Pueblo, s’ha de contractar una visita guiada que val 3$ per cap. Agafem la que ens portarà a la Long House, situada en una gran balma, on hi ha un dels jaciments arqueològics més importants dels indis Pueblo. Ara bé, si per naltros era un repte gairebé impossible, seguir una visita guiada en anglès, quan veiem el grup on som ja ho donem per impossible: al menys hi havia deu canalles que el més gran encara no ha fet la primera comunió, si és que la fan per aquí. I de tots n’hi havia dos que anaven sincronitzats, quan no feia la marranada un era l’altre. Això si el guia no deixava que ningú toqués res que no es pogués tocar: perfecte. Com que no pillava el fil de l’explicació, em vaig començar a estudiar la colla que erem allí, i a part del guia, que l’únic que vam treure clar és que s’enganxava una mica, que podia ser que tingués antecedents indis, tots els altres eren descendents dels que van intentar eliminar els indis. La història ofereix aquestes paradoxes, ara aquesta gent aquí interessant-se pels Pueblo, i uns 250 anys enrere, els seus parents carregant-se’ls sense contemplacions. Tot plegat que marxem de Mesa Verde amb la sensació que de tot el que hem vist fins ara això és el més prescindible, o sigui que recomanem que si heu de passar per aquí, i teniu l’agenda apretada, doneu preferencia a altres opcions. Un cop al motel a Cortez, complim amb el típic ritual piscina- Coronita, a més aquí hi ha SPA. Anem a un super i ens pillem una amanida, que et fas tu allí mateix al teu gust, i una mica de pollastre. Jo vaig pecar i me’n vaig agafar un que no era arrebossat, era super-arrebossat!! Ara boníssim.


Avui al matí pugem al cotxe per anar a Monumental Valley. Tornem a entrar a l’estat de Utah, i ens tornem a endinsar en un paisatge cada vegada més desèrtic. Poc abans d’arribar, passem per Mexican Hat, ( barret mexicà), un poble que rep aquest nom per una curiosa formació rocosa que es veu desde la carretera. Entrem a Monumental Valley, després de pagar 5$ per cap, aquí no val l’Anual Pass, estem en territori dels indis navajos, i el parc el gestionen ells. La millor manera de visitar el parc és fent una ruta en cotxe que et porta a diversos punts o miradors. Ara la pista no està gaire ben conservada, naltros amb el Còrdoba o l’ Ibiza, segur que no ens hi fotem, però amb el Borrego, (4x4 i de lloguer), cap dins. Els navajos també ofereixen uns tours, amb 4x4 i també hem vist un autobús per allí dins, on et porten a llocs on només hi tenen accés ells. Tot plegat ens hem endinsat en un seguit d’escenaris utilitzats una infinitat de vegades en les pelis del far-west ; unes imponents moles de pedra que ja fa anys van deixar de veure els navajos barallant-se amb els col·lonitzadors, o exterminadors, per veure com allí on abans es barallaven a vida o mort, ara els fills d’uns, intenten vendre tot un seguit de penjolls, arracades, braçalets,… als fills dels altres, en una espècie de « mercadillos » allà al mig del desert. En total hem estat quasi dues hores allà dins amb el cotxe tombant, aquí la penya del gas que disfruta fent l’alonso amb el cotxe segur que s’ho passa de fàbula, si nosaltres, que no ho som, ja ens hem divertit, imagineu-vos!! Sortim de Monumental Valley, i cap a Page, Arizona, un altre canvi d’estat, que comporta un altre canvi horari, endarrerim una hora els nostres rellotges. Total dues hores i mitja de cotxe, on només passem per una població, Kayenta. Pel camí ens hem trobat bastanta gent fent autostop, ens ha semblat que eren indis, i la veritat és que feien com una mica de llàstima allí al mig del no res fent dit.

Bé demà cap a Antílope Canyon, i a dormir a Tusayan a prop del Gran Canyon del Colorado.

Fins aviat.