De Capitol Reef a Arches

Ho hem preguntat, i ens han dit: " aquí tampoc no hi és mai!"





Hola familia del blog! Som a Moab, on avui hi dormirem per segona nit consecutiva, després de dues jornades en les que hem anat seguit el programa de viatge de manera exitosa.

El dilluns sortim de Torrey i en pocs minuts entrem a Capitol Ref N.P. Aquest és un parc que no gaudeix de la fama i la reputació dels seus veins. Això ja ho notem per el poc moviment de personal que hi ha per aquí. Decidim fer una visita express, la carretera que ens portarà cap a Moab, atravessa el parc, i a partir d’aquí fem algunes parades. En una d’elles parem a la zona dels Petroglyphs, on observem en unes parets uns dibuixos dels indis Fremont, els primers pobladors de la zona, ( 700 a.C.). Sortim de Capitol Ref., per la Hwy 24, que si bé també rep la catalogació de scenic drive, no s’assembla ni de bon tros a la que ens va portar de Bryce fins a Torrey; aquí trobem tota l’estona un paisatge més aviat desèrtic, amb unes rectes llarguíssimes,… bé de fet pel que s’havia de veure i va haver algú que va aprofitar per fer descansar la vista. Quan estem gairebé a les portes de Moab, agafem un desviament que ens portarà fins els altres dos objectius que tenim en ment: el Dead Horse Point i els Canyonlands. Arribem al primer d’ells, i com que no és un parc nacional, sinó un parc estatal, ens toca rascarnos la butxaca, 10$. És un parc petit, que ofereix unes vistes espectaculars, com per exemple un meandre del riu Colorado. També és conegut per haver estat utilitzat en el rodatge de diferents pel·lícules, entre elles Missió Imposible II ( primera escena) i Thelma i Louise ( última escena). D’aquí anem a Canyonlands, que és a uns deu minuts amb cotxe del Dead Horse Point. Aquest és un parc grandiós, 1.300 km2, que es pot visitar per tres accesos diferents. Nosaltres el visitem per la zona de Island in the Sky. Aquesta és la part més alta dels canyonlands, i des d’aquí se’ns fa evident la magestuositat d’aquest parc. També podem veure les formes de les valls dels rius Colorado i Green, que conflueixen en aquest parc. Aquí hi fem un parell de trails, un d’ells va vorejant el cingle, la qual cosa fa que gaudim d’unes ponaràmiques no aptes per a qui pateixi de vertigen. Acabem a les 6 de la tarda i posem direcció a Moab, arribem a l’hotel, ens esperem 10 o 15 minuts a que facin el check-in dos dones i un home, d’aquells que ho pregunten tot 25 mil vegades, i tu amb unes ganes de anar a la piscina, i resulta que quan acaben, havíem anat al motel del costat del nostre; o sigui, ens vam xupar el rotllo d’aquella gent per res. Vam anar a sopar al poble, i tot i no ser res de l’altre món, ja vam veure que aquest era un poble on hi ha més moviment que els tres anteriors on hem estat. I vam pillar dos plats de macarrons, que vam deixar el plat més net que si l’hagués agafat el Rock!!! Aquí foten els plats bastant abundants, i hem vist que molta gent pren el menjar cap a casa amb fiambreras, però naltros hem agafat la dinàmica d’esmorçar, menjar qualsevol cosa al migdia, i clar, quan arriba l’hora de sopar tenim més gana que Ali-Babà i els quaranta lladres.

Avui hem anat al Arches N.P. Era una dels parcs que tenia més ganes de veure, en un dels que hi tenia més espectatives. A l’arribar al parc, l’entrada està a unes 4 milles de Moab, ja hem vist que hi havia molta gent a l’entrada i al centre de visitants. Avui hem tirat pel dret i ens hem fotut en un dels trails més llargs i complicats, segons el full que et donen a l’entrar a cada parc, sense consultar-ho al centre de visitants. Ha estat un recorregut d’unes tres hores, on ens hem hagut de mig emparrar en alguns llocs, hi hem pogut veure alguns dels arcs famosos del parc. Si bé amb el cotxe pots accedir a diferents llocs on pots veure i fer fotos a molts dels arcs del parc, en plan “ aquí jo hi he estat i aquesta és la prova”, creiem que és quan t’endinses per aquests camins on et pots sentir per dir-ho d’una manera com mimetitzat amb l’entorn, ja no hi ha el soroll de gent i cotxes, i et sents molt petit voltat d’aquestes estructures que ha esculpit la naturalesa al cap de tants anys. El que ens ha cridat més l’atenció però, no ha estat cap arc, sino el Balanced Rock, que és una estrucura formada per una base que està aguantant la part de dalt, una roca enorme, que per molt que ho miris no ho acabes d’entendre. Al sortir del parc decidim d’anar a un super a comprar quatre coses, abans d’anar al motel. I no vegis, igual que si haguèssim anat a un altre parc nacional: “ has vist quin munt de salses que tenen? Osti mira Doritos negres? Mira menjar preparat per pendre? Ala! Activia de vainilla, tio!”. O sigui que ha estat una manera més d’entendre la cultura d’aquest país. Bueno d’aquest i de qualsevol que puguis visitar, doncs la gastronomia creiem que és un dels puntals de qualsevol cultura. Arribem a l’hotel, i cap a la piscina; que té una aigua bastant freda, a mi m’encanta, em fa recordar l’aigua del toll de les nimfes. Oh, quins records!! I ara anirem a sopar a un altre lloc recomenat pel Lonely Planet, ja us ho explicarem.



Petons i abraçades… i guardeu-nos un tall de coca, que aquí no en trobem!!!