Zion

Hola gent, com va el cap de setmana?

Avui al matí ens hem aixecat aviat, a tres quarts de set, hem esmorçat a l’hotel ja que entrava amb el preu de l’habitació. El curiós del cas és que l’hotel era un Confort Inn, com el de NY, i l’esmorçar idèntic. Arribem a Zion i comprem l’anual pass, un abonament que et serveix tot l’any per entrar a tots els parcs nacionals, costa 80$, i pels parcs que tenim intenció de visitar, a nosaltres ens sortirà més a compte això que no anar comprant l’entrada a cada parc que anem. En alguns llocs, com Monumental Valley, no serveix, doncs hi ha algunes zones que les exploten els indis; ja està bé, són l’únic poble autòcton del país! Aparquem el Borrego, anem al centre de visitants i ens informem sobre quins recorreguts podem fer. Després agafem un “ shuttle”, un servei d’autobus gratuït que et va portan per diferents punts del parc. És un servei que van crear l’any 1999, abans es veu que hi entraven 4000 cotxes diaris per 450 places d’aparcament, o sigui merder assegurat cada dia! Comencem fent el “middle esmerald pool trail”, un sender parcialment asfaltat, on et vas trobant amb diferents basses, per això lo de pool que es formen per l’aigua que va caient, o bé per petites catarates o regalimant per les enormes tàpies de roca, d’un color que va jugant amb vàries tonalitats de vermells, que acullen aquesta zona. Després anem a fer el “riverside walk”, un senderó totalment asfaltat, que voreja el riu Virgin, recorregut molt fácil. Aquest acaba on comencen els Narrows, l’excursió típica i més atractiva de Zion; es tracta d’anar remuntant el riu amunt, a vegades amb l’aigua per la cintura, altres nadant, que diuen oferix les vistes més impresionants de Zion. Però cal anar amb preparat amb calçat i roba especial, són 15 quilòmetres i unes 5 hores d’excursió. Tornant d’aquest senderó, de cara ens trobem un noi amb un serrell i una vestimenta super friki, però al cap de no res, darrera seu apareixen quatre noies amb un vestit llarg i totes amb una mena de cofia. Total que eren com deurien ser d’una comunitat rotllo Amish o algo així, … més tard ja raonem que sóm a Utah, l’estat mormó dels USA, i que som per aquí gent de color no se’n veu per enlloc. Acabem fent un altre petit recorregut per acabar la visita,el weeping rock, que ens portarà fins una bauada, on unes petites cascades permet en a qui vulgui remullarse, cosa que hem fet tots dos, per paliar el calor que ha fet. Zion és el primer parc que veiem, ens ha semblat que tot i no ser dels més coneguts, val la pena de visitar. Amb un matí, excepte els narrows, et pots fer una idea bastant completa del que és el parc. També flipem amb com cuiden els parcs nacionals aquí, fins i tot hi havia un grup de currantes escombrant la mica d’arena que hi havia en un senderó asfaltat!! per flipar, i els shuttles et faciliten anar d’un punt a l’altre cosa que facilita la feina a tothom. Sortim de Zion a quarts de tres direcció Bryce Canyon. Tal com ens han recomenat al centre de visitants, agafem la Mount Carmel Highway, que a partir de les quatre està tancada per obres. Sort que hem passat per aquí, unes vistes impresionants, que han estat un complement final magnífic. Al cap d’una estona veiem unes vaques pasturant,… i quan hi passem pel costat resulta que eren búfals!!

Quan deixem aquesta carretera la vegetació ja és més abundant, en un dia passem de desert a això, aquí disfrutes més de les vistes. Passem per un seguit de pobles petits on hi ha cartells penjats amb la foto d’uns homes. Penses, “mira eleccions”, i deprés llegim “vote nosequi for sheriff”, i penso que aquest tipus de pobles i aquest tipus de sheriffs segur que són on hi anaven els del equipo A a tocar els collons. Abans d’arribar a l’hotel parem en un super on trobem una barra de pà, tomàques, pernil dolç… i nutella!!! Això si, a preu de caviar quasi bé. Un cop a l’hotel,que és d’aquells típics on aparques el cotxe a la porta de la habitació i al costat hi tens dos matons que ni te cuento!!, cap a la piscina i cap a l’habitació, que avui soparem com si fossim a casa: pa amb tomàquet, per fi!!!


Petons i abraçades!!