Viva Las Vegas!

Hello people!!! Aquí estem apurant les últimes hores a Las Vegas, demà pillem el cotxe que hem de recollir a l’aeroport, ( o que bé!!! Anirem a un aeroport i no haurem d’agafar cap avió), i a començar el seguit de visites que tenim planificades per diversos parcs nacionals del sud-oest, començant pel de Zion, ja a l’estat de Utah . Mentre escric això per la tele veiem el setè partit de la final de la NBA entre Lakers i Celtics.

Dimarts a la nit va manar a veure Mysterè, l’espectacle del Circ du Soleil. La posada en escena espectacular, música i veus en directe d’alt nivell, coreografies molt ben treballades i unes acrobàcies i tot un seguit d’exercissis, basats en uns fonaments excel·lents de gimnàstica esportiva i arts marcials, que no permeten el mínim error; l’execussió ha de ser perfecta. Hem de dir que potser les actuacions de la part final del show, no eren tant espectaculars com les del principi. Això pot provocar que la tensió i el “feeling”, que hi ha al començament, entre escenari- platea, vagi perdent-se cap a l’acabament de l’espectacle, al menys aquesta és la conclusió a que vam arribar tots dos comentant la jugada camí de l’hotel.


Dimecres toca el despertador a les 6:45 a..m., a les 7 juga la selecció,… “ i no hace falta decir nada más”. Sortim de l’hotel i passem a veure si trobem alguna oferta per menjar en un buffet. Per cert, només sortir de l’hotel, notem que fa un aire més fresquet que el que havíem viscut fins ara. Aquí a Las Vegas pensem que és la milllor opció per menjar, sempre hi ha amanides, pasta, peix, carn,… varietat en definitiva, i veus i tries el que et sembla. Als buffets, sense pagar res més, beus tot el que vulguis durant el dinar, (beguda sense alcohol, això si), als altres llocs hem pagat 4$ per una coca-cola i 7$ una birra. A part els restaurants bons, només de veure la decoració i la penya que menja per allí, ja veus que allí no hi pintes res. Comprem dos descomptes pel buffet del París. Tot seguit comprem 2 abonaments de 24 hores per un bus que va d’una punta a l’altra de la Strip durant tot el dia. Anem a la part més al sud i visitem els hotels Mandalay, Luxor, Excalibur i MGM, on hi ha una parella de lleons, engabiats en una estructura de vidre, que serveixen com un atractiu més per que la gent badin. Per mi que al matí amb l’arribada dels primers visitants, els lleons deuen pensar, “ mira una altra vegada els mateixos rucs de sempre, que ja venen a tocar els…”. Després anem al NY-NY, a veure si podem pujar en una espècie de muntanya russa que hi ha, però resulta que està tancada pel vent,… UUFF!! de moment m`he salvat.( Bueno, Eduard això és un mini Dragon Khan). Però queda pendent i demà ho tornarem a provar. Anem a l’hotel a fotre una capbussada a la piscina… i la piscina també està tancada; hi havia un paper que posava el motiu, però tampoc no hem acabat d’entendre el que hi deia. Anem a veure l’espectacle dels pirates i les sirenes que fan cada dia al Treasure Island, és gratuït, i fan quatre passes cada dia. Acabat això cap al París a sopar. Arribem, cap allà les 20:30, i hi havia una cua que feia passar les ganes de sopar. Fem un consell de guerra urgent i express, i decidim emigrar cap un altre lloc a veure si estem més de sort. Anem al Bellaggio, i quan arribem al buffet, bé millor dit quan trobem el buffet, ( abans de trobar-lo vam fer una mica de circuit per dins l’hotel), sorpresa: cua igual o pitjor que a l’altre lloc. Ens quedem aquí, sino començarem a fer el tita amunt i avall i no aclarirem res de res. Uns quaranta minuts de cua, això si, tot boníssim i els postres al·lucinants, la foto la vam fer pensant amb tu Fran. Sortim de sopar, i fem un vol pels casinos i descobrim unes màquines escurabutxaques, on cada partida val un centau de dolar, total que poses un dolar jugues un munt d’estona… i passa la cambrera de torn i veus el que vols, per un dolar i la propina. Seguidament agafem el bus i cap a Freemont Street, el famós carrer conegut per estar cobert per una volta on es projecten tot un seguit d’imatges i videos de tots colors. Això es troba al nord de la Strip. Aquesta part és on s’hi troben les típiques capelles pels casaments i la majoria de locals de streptease i rotllos així. Aquí pel personal i l’ambient que veiem, ens adonem que és d’aquells llocs on has d’anar amb els ulls ben oberts : per aquí hi ha el millor de cada casa. Per que ho tingueu més clar aquí l’ambient és més Living Las Vegas, més decadent, més brut, més marginal. A la part sud és més com a Casino o Resacón en Las Vegas, glamour, pijisme i més elitista.

Avui al matí aprofitem que fins a les 11:30 caduca el bono del bus per anar al NY-NY. Avui si pugem a la atracció. Jo al baixar li confesso a la meva dona que me l’estimo molt , però aquesta prova ja l’he pasta i creu i ratlla.(Si, Si, Edu reconeix que t’has cagat als calçotets!!! Haurieu d’haver vist la foto amb la cara d’ell, jo em petava… jajajaja, que dolenta…) Visitem el Montecarlo i al Bally’s, i anem a fer una mossegada al París, tenim els descomptes d’ahir encara!! Fem unes compres d’última hora, i avui a la nit tenim pensat de pujar a la torre del Stratosphere, a veure les que diuen són les vistes més espectaculars de la ciutat.

A partir de demà no sabrem on trobarem internet per poder escriure alguna cosa, però tranquils ,que quan es pugui, tindreu notícies nostres.

Au, sort i salut!